Visita la Fundació Mona i mira’m als ulls

Hi ha un exercici que ens feien fer sempre els primers dies de classe en els cursos de teatre i era, a la vegada, igual de positiu que d’incòmode.

Caminar per la classe i parar-te quan sents el senyal acústic al davant de la persona que tens més a prop i quedar-te mirant als ulls fixament fins que torni a sonar el senyal.

Així de simple, i així de complicat.

Quan comences a fer cursos d’interpretació el primer que s’intenta és que deixis de banda els teus prejudicis, els pensaments racionals, els complexes, i connectis amb les emocions, amb els sentiments que et produeixen les diferents situacions per poder ser lliure de transmetre el que toqui a cada moment. I això és el que passa justament quan fas aquest exercici. Al principi lluites perquè l’altre, tot i estar mirant directament els teus ulls, no vegi res. No vegi què hi ha al darrera, el que penses, el que et passa pel cap, la vergonya que tens… i és que tots sabem que mirar els ulls d’una persona directament ens dona molta, molta informació. És com si fos un túnel que ens porta directe al cor, quan connectes, ho veus, ets allà, dins seu, i és tan forta la sensació, que la falta de costum de relacionar-nos així ens fa apartar la mirada ràpidament perquè ens supera, és aclaparador.

Tot això us ho explico perquè, igual que passa amb les persones, passa amb els animals. És cert que per a la majoria d’espècies és un desafiament mirar-los als ulls, però estic segura que és per això!, t’apropes a ell, ets capaç de veure les seves debilitats i, per tant, l’instint de supervivència et diu que allò pot ser perillós, que t’has de protegir… Però també és cert, que quan ho pots fer amb algun, la comunicació que s’estableix és extraordinària, meravellosa.

Connectes i no cal res més.

I si l’espècie en qüestió, és un animal, mamífer, amb el que compartim pràcticament un 99% del nostre ADN? Llavors, l’experiència és única.

fmona1Fa uns dies vaig anar a conèixer la Fundació Mona, organització privada sense ànim de lucre que es dedica a la recuperació de primats. A les instal·lacions de la Fundació hi ha ximpanzés i macacos que havien estat en circs o eren mascotes i vivien en cases privades, que eren actors… i allà es recuperen del maltractament rebut.

Em costa especialment escriure aquest post, perquè em costa, encara més especialment, entendre com hi ha éssers humans que poden no estimar els animals. Però sí, per sort, hi ha ONG’s com la Fundació Mona (us recomano especialment el seu instagram) que, gràcies als seus fundadors i al fantàstic equip de voluntaris, es dediquen en cos i ànima a fer que el món canviï.

Per fer una visita guiada i conèixer el centre, podeu reservar la vostra plaça mitjançant la seva pàgina web i anar qualsevol cap de setmana a Riudellots de la Selva a passar una estona realment emocionant. El dia que hi vaig anar jo hi havia joves, gent gran, famílies… tothom és benvingut quan es tracta de descobrir un projecte tan bonic. Voldria destacar que, com passa sovint, els nens tenen una sensibilitat especial per a tots aquests temes i, a banda de fer-los passar una bona estona, és una oportunitat per educar-los en el respecte a la natura i als animals com poques vegades hi ha. Si teniu ocasió, no us ho perdeu.

Al seu web trobareu diferents maneres de col·laborar: són molt interessants els projectes que han engegat com el de reciclatge de mòbils, de donació de menjar o estris que puguin fer servir, d’ajudar-los amb les habilitats o hobbies que cadascú tingui, etc…

L’Arantxa, la noia que ens va fer de guia, ens va dir: “Hi ha gent que ens diu que li fa molta pena veure els ximpanzés i pensar tot el que han hagut de passar, però quedeu-vos amb que ara estan bé, que ara, per sort, ja no viuen en les condicions d’abans i ens tenen a nosaltres per vetllar pel seu benestar.” I em sembla un molt bon resum. És un bon resum i un bon consol pel cor quan veus la mirada de tots ells. Quan mires, encara que sigui les seves fotografies, i connectes.

No és necessari que us expliqui res més, la resta, es descobreix amb l’ànima. Gràcies Fundació Mona.

fmona

LEAVE A COMMENT


*