It’s a kind of magic, l’amor és màgia

l'amor és màgia

Hi ha molts moments a la vida en que podem sentir què vol dir “màgia”. La màgia és un concepte difícil de definir però molt fàcil d’identificar quan es viu. Són aquelles situacions en que sembla que el temps s’aturi, que el cor et bategui més fort que mai, que sentis tanta energia que l’emoció esdevingui eufòria, que per uns instants tot estigui al seu lloc, que et posseeixi una tranquil·litat tan extraordinària que trobis sentit a tot el que has fet fins llavors, que siguis capaç d’apreciar la bellesa de la natura i adonar-te’n dels petits detalls, que els sons o les olors et portin records de vivències passades i les puguis reviure com si fossin ara mateix, que puguis compartir un instant amb algú i tots dos sapigueu que esteu sentint el mateix i… moltes altres situacions meravelloses.

La màgia no és només en l’amor. Bé, sí, és en l’amor, però en l’amor a les coses, a la vida, a la natura, als altres, a l’amistat, a compartir, i també, com no, en l’amor cap a una altra persona, l’amor de la parella. Hi ha una situació que, després d’haver vist per enèsim cop Pretty Woman, voldria destacar.

Quan coneixes a LA persona. Perquè hi ha la possibilitat que, entre tots els habitants de la terra, trobis LA persona.

LA persona és aquella amb la que, des del primer moment en que la veus passar, parles o hi interactues de qualsevol manera, el teu cos reacciona totalment diferent a com havia reaccionat amb la resta d’éssers humans que havies conegut fins llavors. Hi ha un primer moment de desconcert, en que tu mateix penses que hi ha alguna cosa estranya, que no saps ben bé què és (per suposat no creus que sigui res semblant a una atracció absolutament descontrolada) però, el cert és que, conforme van passant els minuts, cada vegada vols estar més estona al seu costat.

LA persona és aquella amb la que, des del primer moment en que la veus passar, parles o hi interactues de qualsevol manera, el teu cos reacciona totalment diferent a com havia reaccionat amb la resta d’éssers humans que havies conegut fins llavors.

Hi ha un primer moment de desconcert, en que tu mateix penses que hi ha alguna cosa estranya, que no saps ben bé què és (per suposat no creus que sigui res semblant a una atracció absolutament descontrolada) però, el cert és que, conforme van passant els minuts, cada vegada vols estar més estona al seu costat.

El que passi a partir d’aquí i el futur més o menys exitós de la relació estaran marcats per totes les altres relacions que hagis viscut abans, el que hagis o no après, com hagis estat capaç d’acceptar els errors que has comès i, sobretot, de les ganes que tinguis d’arriscar-te una vegada més. Si falla algun d’aquests ingredients la cosa es complica i és quan, després d’uns anys, bon vent i barca nova…

Si, en canvi, estàs en el punt vital adequat per dir yes, we can, és quan pots viure el conte. Aquell conte en que el príncep, com a Pretty Woman, en una de les escenes més nyonyes i romàntiques del cinema, et ve a buscar per sorpresa i comences a sentir de fons “Aaaamaaamiii Alfreeeeedo…” i el cos se’t glaça i el sents cridar: “Princesa Vivian!, Baja Princesa Vivian!” i el veus allà, amb el ram de flors (no hi ha res més romàntic que un home amb un ram de flors a la mà!) pujant per l’escala (t’imagines que pel camí ha matat un drac o dos) i t’obre els braços i et mira amb uns ulls que difícilment oblidaràs mai a la teva vida… i això és màgia, la màgia dels sentiments, de les il·lusions, de l’amor. Aquesta escena és preciosa.

Llavors, com passa a la peli, està bé que hi hagi un moment més o menys divertit que, depenent de l’enginy del cavaller, té més gràcia o menys (en tot cas a tu ara no t’importa perquè per fi et sents amb el vestit llarg, la trena, els pits ben agafats pel corsé a punt de ser besada pel més valent del regne)

i és quan, en aquest moment, fent al·lusió al que ella li ha dit diverses vegades sobre els contes, ell li pregunta “y qué pasó cuando el príncipe subió a la torre y rescató a la princesa?”i ella respon, com no podia ser d’una altra manera: “que ella le rescató a él” i és que, amics meus, les princeses podem aportar molt.

PD: serà qüestió d’anar a Hollywood… “Welcome to Hollywood, what’s your dream?! (…) Some dreams come true, some don’t, but keep on dreaming, always it’s time to dream, SO KEEP ON DREAMING!

PD2: la música clàssica et fa viure moments màgics, siguin els que siguin, sempre és una BSO adient.

LEAVE A COMMENT