Joana Santamans, somnis fets pintura

ExpoJoanaSantamansUn dia coneixes algú que t’acaba parlant com si fossis tu mateixa i escoltant de la seva boca les paraules que tu mateixa podries dir.

Un dia et quedes bocabadada perquè aquella persona que tens al davant t’està dient coses precioses i veus com se les creu i les viu. La veus forta, segura, real i, sobretot, oberta. Oberta a la vida, a les emocions, a la sensibilitat, oberta a deixar veure al públic tot allò que porta dins, a deixar veure com és la vida amb els seus ulls, a compartir amb tothom que vulgui una part del seu cor, del seu imaginari, del seu art… i del seu esperit.

Així és com em vaig sentir l’altre dia quan vaig conèixer la pintora Joana Santamans, i estic molt contenta.

Estic molt contenta perquè, un cop més, la vida em va sorprendre i em va recordar que mai podem ni tant sols arribar a pensar que controlem el que ens passa, perquè no és així. La vida va, avança, passen els dies i les energies es mouen  i la gent, i tu mateix, també et mous, i el fet que et trobis davant d’una o altra persona depèn exclusivament de les vibracions que està emetent teva ànima… Deu ser que el meu camí cap “el zen” no va del tot malament perquè últimament només conec gent fantàstica amb una gran força interior.

Em poso transcendental i us parlo d’energies i de l’esperit perquè avui parlem d’ART.

“L’ART és una forma de coneixement intuïtiu que expressa emocions, sentiments, estats d’ànim, idees i formes de pensar de l’artista en qüestió en el moment històric que li toca viure.”

I l’ART, com ja he dit, és esperit. Prové i ens connecta amb el nostre esperit.  La Joana em va dir: “És un viatge interior que et fa anar a l’essència, et fa connectar amb el teu ésser. El moment de la creació és com fer un viatge, es com anar a un món diferent on, sovint, no saps on aniràs a parar, però l’energia flueix, i al final tot acaba tenint sentit. És el procés invers de dissenyar.”

Em va recordar com és d’important mantenir viu el nen interior que portem dins, deixar-lo crear, deixar que s’expressi, i vaig veure en els seus ulls, que tot allò era veritat. M’estava parlant amb la mà al cor d’allò que més li agrada fer i que, amb el suport familiar i la perseverança, ha esdevingut la seva feina, el seu somni fet realitat.

La Joana em va explicar que li encanten els animals i que li encanta pintar-los. Em va descriure com els animals viuen el present, com no estan condicionats pel passat o pel futur com ho estem nosaltres, com aquesta invenció del temps l’únic que fa és posar-nos traves als nostres desitjos i que hem d’esforçar-nos en recuperar la vida en el present… “M’interessa especialment la seva mirada. Aquesta mirada de buidor infinita que tenen i que et connecta…  amb el tot”.

Preciós.

Preciós com tot el seu art. A mi em va enamorar, especialment, el cavall. La mirada del cavall. Havia conegut la Joana Santamans per casualitat, arrel de la meva visita i post sobre La Masia la Garriga, i només de veure un quadre seu, vaig saber que em fascinaria el seu estil. “Salvatge romàntica”, “Naturalesa sofisticada” com em va dir ella o “Quan ets bonica i autèntica per dins fas coses boniques i autèntiques per fora” com li diria jo.

Digueu-li com vulgueu, però el cert és que els seus quadres tenen un estil i un gust magnífic que, tant podrien estar en un ambient rústic com en l’edifici més futurista. Per mi és un hiperrealisme de somni. Semblarà un oxímoron, però, la veritat que descobreixes, en especial, en la seva última exposició “120×120. Oli sobre fusta” (Espai Guinovart d’Agramunt) a les cares dels animals, et fa anar molt més enllà de la realitat, et fa realment anar a l’essència d’aquell ésser viu i dels seus instints, et fa somiar perquè et trasllada a aquest bell món de les idees.

I així vaig passar una bona estona descobrint una jove pintora amb un futur esplèndid.

Aquí us deixo un parell de vídeos on, per una banda veureu treballar la Joana i no podreu evitar deixar-vos portar pel seu ritme i la seva bellesa i, per l’altra, algunes cares conegudes us presenten el llibre de “I et despertes” de l’Editorial Comanegra que la Joana ha fet amb la talentosa i sensible Nina da Lua que, coses de la vida, ens vam conèixer de petites. Moltíssima sort a les dues.

Com a banda sonora he escollit aquesta cançó.

M’agrada Russian Red, aquesta versió m’agrada encara més i la lletra és perfecte, perquè mentre treballa, a la Joana la miren “The sun, the trees,  the moon, the sea, the clouds…” i tots els elements de la natura que ballen al compàs de la guitarra i del seu pinzell perquè ella ho sap unir  tot en el seu moment creatiu… i perquè és molt i molt “funny and beautiful inside”.

Podeu deixar sonar la música mentre feu un cop d’ull a la shop de Joana Santamans.

LEAVE A COMMENT