Gràcies

IBID, I Believe in Dreams

Fa 5 anys vaig coincidir a la feina amb una persona que em va sorprendre molt. Era un senyor d’uns 50 anys, havia treballat tota la vida, anava sempre amb “traje”, no es comunicava excessivament amb els altres però, constantment, repetia la paraula GRÀCIES.

Anaves a preguntar-li una cosa, et deia adéu, li demanaves un favor (tu a ell!)… i sempre, després, “gràcies!”. No era pas un tic, ho deia de cor, li sortia de dins. Somreia, et mirava a la cara i et deia “gràcies!”.

Els primers dies em va desconcertar moltíssim, pensava que seria un d’aquests que vol fer-se el simpàtic o que era molt fals, perquè, com us dic, deia aquesta paraula a tot hora i en situacions en les que no tocava, però, a mesura que anava tractant amb ell, els “gràcies!” m’anaven agradant. És difícil d’explicar, però cada “gràcies!” que em deia, m’animava, em feia somriure i pensava “què amable” i volia tornar a parlar amb ell.

No era la única que pensava així. Vaig començar a detectar que tothom del centre es portava bé amb ell, a tothom li queia bé. Era agradable treballar amb ell.

Al cap de poc temps, d’un dia per un altre, va marxar i ja no hem tornat a saber d’ell. Bé, sabem que està bé, però poc més. Ja us he dit que no era una persona molt oberta, de fet no gens, però tenia aquesta qualitat, li agradava agradar als altres i fer-los sentir bé.

És una anècdota que explico sovint perquè realment em va impactar i durant un temps ho vaig intentar fer jo: “Gràcies!”, “gràcies!” anava dient amb un somriure d’orella a orella…

La veritat és que ho diem poc, donem poc les gràcies. Les donem poc IBID, I Believe in Dreamsi estem poc agraïts de tot el que aconseguim, de tot el que tenim, de cada dia que passa…

Ara fa una estona, i com que últimament és una frase que m’han dit bastant, he repassat l’any i poc de vida que porta la nostra botiga online, els productes que hi tenim, l’esforç que ha suposat tot plegat i… la patxoca que fa… els dos anys que fa que escric al blog i totes les històries que han passat…

“Felicitats pel projecte”, “Enhorabona per arribar on heu arribat” i m’he dit: Sí, gràcies.

Hem d’estar orgullosos de la feina feta i estic molt feliç de com va tot. Avui he decidit que no era un dia per ser modesta, era un dia per dir-me a mi mateixa:

Felicitats i gràcies.

Us proposo que ho poseu en pràctica. Segur que teniu mil coses per les quals us podeu felicitar i donar-vos les gràcies, no perdeu l’oportunitat de fer-vos una mica més feliços i d’omplir el raconet d’amor propi que sovint deixem de costat.

No perdeu tampoc l’ocasió per alegrar els demés, diem més sovint “gràcies!” i segur que ens comencen a mirar amb uns altres ulls.

8 June, 2015

LEAVE A COMMENT