Fira Solidària a la UPF, Universitat Pompeu Fabra

Quan veiem gent que dedica part de la seva vida ajudar els altres, a vegades ens preguntem: i perquè n’hi ha tanta de gent amb necessitats? Perquè hem d’arribar als extrems de pobresa, soledat i maltractament que pateixen persones i animals cada dia arreu del món? De què serveix que jo faci alguna cosa si aquestes injustícies seguiran existint? Què li passa a l’ésser humà?
AFEVSense intenció d’entrar en filosofies de comportament o en les motivacions que fan que hom actuï d’una manera o d’una altra, creiem que podem afirmar que el motiu de tot plegat és ben bé aquest, que som éssers humans. Siguem on siguem, amb més o menys cultura, possibilitats o conviccions, les passions que ens mouen són semblants i tant l’avarícia com l’altruisme són capacitats inherents a la persona, tothom les té al seu abast, les ha viscut i, segurament, desenvolupat, en un moment o altre de la seva vida. Així doncs, no es tracta de culpabilitzar o veure la realitat del dia a dia amb pessimisme i negativitat, no som dos bàndols, els bons i els dolents, som humans, i les vivències i experiències que hem viscut, és el que marca els nostres actes al llarg de la vida. No ens deixem abatre per les injustícies que ens envolten i actuem sense recança per garantir el compliment dels drets humans i dels animals a tot el món. Imagine all the people living for today…

No són aquestes ben bé les paraules que vam sentir ahir a la primera edició de la Fira Solidària que es va fer al sci-catpati del Campus de la Ciutadella de la Universitat Pompeu Fabra, però sí ho vam veure als ulls de tothom amb qui vam parlar. Ulls que s’il•luminaven quan ens explicaven a què es dedicaven, com es feien els collarets amb les boles shakires, quants plats de menjar servien al dia al centre de serveis, com els mateixos indígenes, prèvia formació, s’encarreguen dels projectes de desenvolupament del seu territori, com s’intenta que dels nens de Mumbai es dediquin en el futur a fer allò que els agrada, com funcionen els tallers de la bufanda de la iaia, com s’ajuda a que més de 100 nens de la ciutat de Barcelona amb risc d’exclusió social vagin a l’escola i no estiguin sols, com es fan campanyes per saber d’on venen els aliments i quines implicacions té comprar una marca o una altra, com discapacitats psíquics treballen cada dia per sentir-se útils i integrats en la societat i com, a pesar de les dificultats legislatives, tantes i tantes persones lluiten pel benestar dels gossos llebrers dedicant-hi temps i diners de la pròpia butxaca… i així molts més.
Tot eren cares felices, tot positiu, tot somriures, treball actiu per canviar el món, tot intentar fer somnis realitat. Tot VOLUNTARIS. Imagine all the people sharing all the world…

Tots tenim un voluntari a dins i, en més grau o menys, podem col•laborar amb aquestes associacions.

You may say I’m a dreamer, but I’m not the only one…
voluntari

 

Ens ha agradat especialment el vídeo resum de la jornada de l’Associació Sonríe y Crece. El podeu veure també a la seva pàgina de facebook, però creiem que és tan fidel a l’esperit del voluntariat, a l’ambient que es respirava ahir a la Pompeu i al seu propi nom, que no hi ha millor manera d’explicar-vos-ho que fent-vos somnriure.

Volem felicitar la Universitat Pompeu Fabra per la seva iniciativa, per l’espai on ho va muntar i perquè, tot i haver minvat en els últims anys la creença que els universitaris són el motor de pressió i de canvi que sempre han estat per als moviments polítics, culturals i socials, no es deixin de banda i es segueixi intentant implicar-los i fer-los protagonistes i conscients de tot el que ells mateixos poden generar. La mostra més gran de tot plegat és que la majoria de voluntaris presents ahir a la fira eren menors de 30 anys.

La gent que es dedica al voluntariat no imagina, fa, no somia, fa que els somnis es facin realitat, però si hi ha una BSO adient per a aquest moviment i per a la tasca que desenvolupen aquestes persones, tot i els milions de vegades que ha estat emprada, aquesta és Imagine. Perquè és una manera de veure el món, un cant a creure en coses que molta gent no veu possible, una lletra senzilla que tothom entén i un referent mundial en la música per la pau i pel respecte dels drets humans i dels animals.

Podeu llegir també el post d’ara fa un temps Where is the love on justament parlàvem de l’amor entre les persones, d’ajudar-nos i de tenir consciència de grup, d’unitat… amb molt de ritme 🙂

Gràcies a tot@s per fer-ho possible!

.

LEAVE A COMMENT