En Dase i el seu Element, l’Art

Hi ha coses que les saps.

Les saps des del primer moment que vas ser conscient, que vas tenir la capacitat de sentir.

Hi va haver un dia que quan feies “allò” t’ho passaves millor que amb qualsevol altra cosa, hi va haver un moment que tot el teu cos i la teva ànima estaven junts en aquella activitat, que no importava quina hora era, si algú et mirava o no… Hi va haver un moment que érem lliures per expressar el que ens agradava fer i, simplement, ho fèiem. Concebíem la vida tal i com és i no com després ens van dir que havia de ser. Quan volíem fer una cosa, la fèiem, gaudíem del moment, expressàvem les nostres capacitats i estàvem segurs de nosaltres mateixos.

Per alguns aquesta fase va durar poc, perquè, de seguida, la família, l’escola, els amics, etc., es van encarregar de fer-nos saber que la vida no va d’això, que no pots fer el que vols així sense més. Altres van tenir més sort, van créixer en un entorn més obert i no els hi van posar obstacles per poder desenvolupar les seves capacitats. I després d’aquests dos casos hi ha “els altres”, aquests “altres” són éssers especials.

Són especials totes aquelles persones que, tenint el talent més pur no el deixen mai de banda malgrat els obstacles que trobin pel camí. La seva màgia és tan gran, que per molt que intentin fer una altra cosa, el seu esperit no els deixa estar, els obliga a tornar, no els deixa marxar lluny de la creació.

Són aquestes persones que, facin el que facin, veus de d’una hora lluny que els hi sortirà bé. Veus que tot allò que fan té un aire especial, una ombra de genialitat, un sentit superior, com de divinitat. Tot és essència, senzillesa, bellesa, transparència, són Art en sí mateixos i ningú en té cap dubte.

Us poso aquest vídeo ben al començament perquè entengueu de què estic parlant i, tot i que és de fa temps i per a una marca comercial, veieu de què és capaç el protagonista del post d’avui.

Avui us parlo d’en Dase, en Marc Álvarez.

Vaig estar parlant amb ell fa uns dies i, quan portava 5 minuts escoltant-lo, ja tenia clar que era un crack. Un geni, un artista, una d’aquestes persones especials que ara us deia. No el puc descriure de cap altra manera. En Dase és Art, l’Art és dins seu, i, tant se val si fa una marca de corbates, un graffiti, pinta un quadre, dissenya una pàgina web, escriu la lletra d’una cançó o dibuixa una làmina, l’estètica i la bellesa són amb ell, l’acompanyen allà on va, posseeixen el seu cos i el seu cos fa de vehicle per transmetre-ho a la resta de mortals.

Sí, sonarà exagerat, però us repto a que parleu amb ell només uns minuts i sigueu capaços de dir-me que no us ha transmès unes ganes de viure, una passió, un esperit de superació i un amor per les formes com poques vegades hàgiu vist. En Marc és exigent i viu per exterioritzar el que porta dins, que ja us dic que, a més, deu ser molt bell també, perquè les seves obres així ho demostren.

Espontaneïtat, alegria, atreviment i una força imparable són bones paraules per descriure’l. M’ho vaig passar tan bé escoltant-lo que hagués estat 2 hores més, o 2 dies o… el temps que fes falta.

Admiro la seva força i el seu amor. La força amb la que m’explicava que sempre havia tingut clar que volia ser el millor en allò que fes, el millor del món. I l’amor i el respecte que em transmetia quan em parlava de la pintura mural, del disseny… de l’estètica en general. Em va semblar que estava enamorat del sentit de l’estètica, de la bellesa, de la puresa i em va semblar preciós.

A en Dase ja li agradava pintar de petit, era dels que preferien quedar-se a classe dibuixant que sortir al pati a jugar a futbol, i així ho va continuar fent fins que, a l’adolescència, va descobrir el moviment hip hop i els graffitis van passar a ser la seva via d’expressió.

Em va explicar que recorda detalls com que el seu primer graffiti el va pintar un 2 de juny, que va ser gràcies a la desapareguda xarxa social esflog.com que va començar a veure la feina que feien altres com ell i es va motivar per a aconseguir superar-los, que gràcies a la xarxa va aconseguir que comencessin a conèixer la seva feina, i que, fins i tot, va pintar el seu número de telèfon al costat d’un mural dels que feia perquè, si algú passava per allà i li agradava, el pogués contactar.

Des de llavors han passat moltes coses i han passat molt ràpid. En poc temps va començar a fer-se conegut, va començar a viatjar pel món i va poder conèixer els seus ídols,  va estudiar disseny gràfic i ha liderat nombrosos projectes diferents, ha pintat a 5 points a New York, té dues empreses i fins i tot, quan està de vacances, si veu una paret atractiva, demana que li deixin pintar.

Com us deia abans, Dase no és la seva feina, en Marc és Dase les 24 hores del dia i així és com ha de ser i per això agrada tant el que fa, perquè és pur.

Minimalista, estricte, en recerca constant de la perfecció… així és com es descriu ell. Per mi, és tot el que us he explicat i un gran exemple per I Believe in Dreams.

Últimament estic tenint la “sort” de trobar-me amb persones fantàstiques i en Marc és una d’elles. Aquí us deixo un altre vídeo i us recomano que feu un cop d’ull al Canal Youtube de Dase i a l’ Instagram de Dase.

Us dic que és un bon exemple perquè, aquestes històries, més enllà del cas personal i de si us agrada o no el que fa, tenen una transcendència que va molt més enllà de l’anècdota o de l’Art. El que estem parlant té rellevància social, vital, de benestar col·lectiu de la humanitat. Una de les coses que vull que transmeti el que heu llegit, és la importància de desenvolupar les virtuts personals de cadascú per tenir una vida feliç. Tots som capaços de fer una cosa o altra amb més gràcia i, en cap cas, hem de deixar que la nostra passió s’ofegui sota els deures que ens auto-imposem socialment.

Un dels llibres que vaig llegir fa un temps i que em va ajudar a canviar la meva visió de les coses va ser El Elemento, de Sir Ken Robinson con Lou Aronica. El Elemento ens explica, a partir de les històries, entre molts d’altres, d’en Matt Groening (creador dels Simpsons), com podem fer per detectar quin és el nostre potencial i què hem de fer per desenvolupar-lo. Per acabar us deixo un fragment magnífic del llibre que ho explica molt bé.

“A menudo, las personas a las que entrevisté para este libro dijeron que en nuestras conversaciones salían ideas y experiencias de las que nunca habían hablado con nadie de esta manera. El momento del reconocimiento. La evolución de sus talentos. El estímulo o los obstáculos de la familia, los amigos y los profesores. Aquello que les hizo seguir adelante y enfrentarse a las dificultades. Sin embargo, sus historias no son un cuento de hadas. Todas estas personas han tenido una vida complicada y llena de retos. Sus trayectorias personales no han sido fáciles ni sencillas, han sufrido fracasos y celebrado éxitos. Ninguna tiene una vida «perfecta». Pero todas experimentan regularmente momentos que parecen perfectos. A menudo sus historias son fascinantes. Pero en realidad este libro no trata de ellas. Trata de ti. Mi objetivo al escribirlo es ofrecer una visión amplia de la habilidad y creatividad humanas y de los beneficios que supone conectar correctamente con nuestros talentos e inclinaciones individuales. Este libro trata de temas que tienen una importancia fundamental en nuestra vida y en la vida de nuestros hijos, de nuestros alumnos y de las personas con las que trabajamos. Utilizo el término «Elemento» para el lugar donde convergen las cosas que nos gusta hacer y las cosas que se nos dan especialmente bien. Creo que es imprescindible que cada uno de nosotros encuentre su propio Elemento, no solo porque nos sentiremos más realizados, sino porque, a medida que el mundo evoluciona, el futuro de nuestras comunidades e instituciones dependerá de ello. El mundo nunca había cambiado tan rápido como ahora. (…) Necesitamos asegurarnos de que todas las personas tienen la oportunidad de hacer lo necesario para descubrir el Elemento por sí mismas y a su modo. Este libro es un homenaje a la impresionante variedad de habilidades y pasiones humanas y a nuestro extraordinario potencial de crecimiento y desarrollo. También pretende analizar las condiciones en que las habilidades humanas florecen o se desvanecen. Trata de cómo podemos comprometernos a fondo con el presente y de la única forma posible de prepararnos para un futuro completamente desconocido.”

Gràcies Dase!

25 January, 2016

LEAVE A COMMENT