El conte d’ I Believe in Dreams

Aquest és un d’aquests contes que va amb música de fons, així que, si us plau, deixa que soni a volum baixet mentre vas llegint. Clica aquí ->

Un conte us explicaré, tan bé com jo sabré; si l’escolteu el sentireu, qui no el sentirà no el sabrà.

Hi havia una vegada una nena amb els cabells rinxolats, suaus però forts, els ulls profunds i curiosos i la pell de color marró. Vivia amb la seva família, anava a l’escola i li agradava la música, ballar i jugar amb els seus peluConte IBIDixos.

Inventava històries, imaginava viatges, somiava amb descobrir el món i tenia una alegria interior com poques vegades hàgiu vist. Res era impossible, no existia el no, sentia que tenia la capacitat de fer tot allò que volgués en el futur… tot allò que es proposés. Feia concerts amb cantants famosos a la seva habitació, les seves joguines vivien peripècies extraordinàries i, de tant en tant, mirava pel·lícules molt encuriosida per tot el que els hi passava als protagonistes.

Mica en mica la vida va anar avançant, i aquella nena que ho veia tot possible, va començar a tenir dubtes. Va començar a escoltar que hi havia coses molt difícils d’aconseguir, que això i allò no es pot fer i que, per contra, s’ha de fer això i allò altre. Que, a la vida, normalment, no pots fer el que desitges i que t’has de conformar amb el que et ve, que has de buscar un camí segur i que, quan més aviat sàpigues quin és, millor. Va escoltar que no te’n pots en refiar de la gent, que gairebé tothom va a la seva, que amics a la vida hi ha molt pocs, que la gent és egoista, que has de vigilar sempre allà on vas perquè és possible que et passin coses dolentes, i que aquests fets s’han d’anar assumint i no té cap sentit sentir-se malament al descobrir-los ni tenir pena i, per suposat, molt menys plorar.

Així va anar creixent, vivint experiències, i la veritat és que diria que totes van ser positives, perquè, fins i tot les dolentes, a la llarga van ser bones, i així van anar passant els dies, els anys…

De sobte, i gràcies a que mai va fer callar la seva veu interior, un dia va tornar a trobar el camí. Millor dit, una persona molt especial li va donar la mà i li va dir: “pots anar per aquest camí, si vols.”

El camí cap a la llibertat de pensament, cap a la llibertat d’acció, la llibertat d’emocions… la llibertat de viure: “Ni serà segur ni és possible saber què et passarà, però segurament et passarà tot allò que tu vulguis”.

El més fascinant de tot és que, com si es tractés d’una pel·lícula americana d’aquestes en les que el protagonista descobreix al final que hi ha altres éssers humans que han sobreviscut als desastres naturals i que no és l’únic del planeta, la (ara ja ) noia, va començar a descobrir moltes altres persones que pensaven d’aquesta manera. Que hi havia llibres, articles, vídeos, un munt de gent que parlava del que el seu esperit havia estat cridant des de dintre del seu pit tants anys.

I allò la va fer molt feliç.

El que la va fer més feliç, però, va ser poder retrobar-se amb aquella nena, poder tornar a parlar amb ella i prometre-li que mai més li fallaria, que mai més deixaria de creure en ella mateixa i que, juntes, arribarien on volguessin, que allò que ella havia redescobert intentaria sense parar que molta altra gent ho redescobrís, que un dels seus objectius a partir d’ara seria compartir aquesta felicitat amb els altres i que treballaria dia a dia per buscar exemples de gent que vivia amb l’esperit lliure i obert i que eren molt i molt feliços… i que no tenien por.

I així continuaran passant els anys i el que passarà a partir d’ara ja ho veureu vosaltres mateixos… I tot això es tan veritat que potser mai no ha passat, però vet aquí un gos i vet aquí un gat, que aquest conte ja s’ha acabat.

Aquest és el conte d’I Believe in Dreams i s’ha acabat però continua, continua cada dia en aquest blog, continua cada dia amb les històries que compartim. Aquí parlem de voluntats, d’emocions, de sentiments, d’energia desbordant, de passió, d’alegria, de confiança… Aquí només existeix l’esperit, l’amor, l’energia ens envolta.

I, què és tot això? Tot això és I Believe in Dreams. Tot això és el que pretenem des del blog, tot això és el que volem contagiar, tot això és el que dóna sentit a la nostra vida.

Aquest petit conte ha sorgit de la inspiració de “La Contra de la Vanguardia” de fa ja uns quants anys. Ha sorgit perquè us volia explicar com es va iniciar el projecte i ho volia lligar amb paraules del Doctor Bruce Lipton.

LACONTRALV

Doctor en biologia molecular i contrari a les teories neodarwinistes de l’evolució i la influència dels gens en l’evolució de l’espècie, però, sobretot, en la vida de l’ésser humà, en Bruce Lipton diu que:

“Me enseñaron que los genes controlan la vida, que en ellos se inscriben todas nuestras capacidades y características, pero es falso.

¿Del todo?

No somos víctimas de nuestra genética, en realidad es el ADN el que está controlado por el medio externo celular.

¿Qué significa eso?

La célula es la vida. Hablar de una célula es como hablar de una persona. Nosotros recibimos la información a través de los cinco sentidos y las células reciben las señales del entorno a través de los receptores que captan la información. El ADN es controlado por señales que vienen desde fuera de la célula, incluyendo mensajes energéticos de nuestros propios pensamientos, tanto los positivos como los negativos.

Tenim el poder de canviar tot allò que vulguem tant de nosaltres com del nostre entorn, només cal que ho vulguem de veritat i estiguem disposats a esforçar-nos per fer-ho.

¿La creencia?                                        

Eso parece. Al igual que los pensamientos positivos y el efecto placebo afectan a nuestra biología, existe el efecto nocebo: si crees que algo te hará daño, acabará por hacerte daño. Henry Ford decía que tanto si crees que puedes como si crees que no puedes, tienen razón. Si eliges vivir un mundo lleno de amor, tu salud mejorará.

¿Y eso por qué?

La química que provoca la alegría y el amor hace que nuestras células crezcan, y la química que provoca el miedo hace que las células mueran. Los pensamientos positivos son un imperativo biológico para una vida feliz y saludable. Existen dos mecanismos de supervivencia: el crecimiento y la protección, y ambos no pueden operar al mismo tiempo.”

No és una fòrmula per a la felicitat, és una manera de viure, és una creença, i si aconseguim compartir-la i transmetre-la, farem feliç a molta gent.

Y las creencias inconscientes pasan de padres a hijos.

Así es, los comportamientos, creencias y actitudes que observamos en nuestros padres se graban en nuestro cerebro y controlan nuestra biología el resto de la vida, a menos que aprendamos a volver a programarla.

¿Cómo detectar creencias negativas?

La vida es un reflejo de la mente subconsciente, lo que nos funciona bien en la vida son esas cosas que el subconsciente te permite que funcionen, lo que requiere mucho esfuerzo son esas cosas que tu subconsciente no apoya.

¿Debo doblegar a mi subconsciente?

Es una batalla perdida, pero nada se soluciona hasta que uno no se esfuerza por cambiar. Deshágase de los miedos infundados y procure no inculcar creencias limitadoras en el subconsciente de sus hijos.”

Si has llegit ràpid encara no s’haurà acabat la cançó del principi, atura-la ara millor per veure el següent vídeo. 🙂

Aquestes imatges resumeixen els sentiments que tens quan ets capaç d’obir-te a les emocions, d’obrir-te al món.

Millor que explicar-ho, mireu-ho. A més, és una escena preciosa.

“Passió, alegria, amor, complicitat, confiança, il·lusió” i és per tot això que val la pena viure.

Gràcies per llegir el nostre conte, el pots explicar a qui vulguis.

14 July, 2015

LEAVE A COMMENT