El Carpe Diem del segle XXI

“Carpe Diem. Aprofiteu el moment nois, feu que la vostra vida sigui extraordinària”.

A la vida, els missatges, les persones i els descobriments, venen en el moment que estàs preparat per rebre’ls. Sigui perquè han de fer que t’adonis d’alguna Foto Adrià Gutiérrezcosa, sigui perquè estàs preparat per entendre el que realment vol dir aquella experiència, sigui perquè venen a reforçar allò que necessitem… sigui pel que sigui,  és màgic i molt divertit. Dic molt divertit, perquè si ens prenem les coses amb una mica menys de transcendència i realment acceptem que el camí que farem no deixarà mai de transformar-se, és genial observar com les situacions i les circumstàncies ens  van canviant.

Fa un parell d’anys, i per una iniciativa de la marca Grifone que feia un concurs per internet, vaig conèixer per twitter a l’Adrià Gutiérrez. Em va agradar la seva filosofia, la seva presentació en vídeo i vaig pensar que seguir-lo i recolzar-lo per a que aconseguís un dels seus somnis seria una bona opció (i faria bon karma 🙂 ). A instagram té una galeria d’imatges realment bonica i els missatges i valors que transmet sempre m’han agradat fins el punt que, per començar aquest 2016, vaig pensar que estaria bé parlar amb ell i que m’expliqués com viu tot allò que veig per foto o si, ja que està tan de moda, éra tot postureig. 🙂

El primer positiu que us puc dir d’ell és que va reaccionar molt bé al meu assalt, vull dir, no ens escriu cada dia una desconeguda dient que ens vol entrevistar pel seu blog perquè li agraden les nostres fotos… hehe. Com us deia al principi de fet, crec que tot ha encaixat molt bé dins el puzzle del principi d’any 2016. I així va ser, vam parlar la nit de reis i la màgia de la data i la de l’estrella polar, van fer que m’arribés aquest fantàstic missatge:

Adrià GutiérrezL’Adrià em va explicar que per ell la vida és ara. Ara. Ara mateix. Ara mateix que estàs llegint això, això és l’únic que conta en aquest moment. No em va semblar que fos una manera d’evadir-se de responsabilitats, ni cap trauma de no voler mirar al futur, bé cadascú tenim les nostres coses i ell segurament també, però, tot i que en aquell moment no ho vaig entendre del tot i jo seguia preguntant-li pels seus plans i per si voldria pujar tal muntanya o tal altra o què voldria fer demà, ell em continuava responent que seguir gaudint del que fa, seguir valorant les experiències que viu a la muntanya amb l’ski, el trekking o el parapent.

“Sempre que puc m’escapo a la muntanya. Necessito estar sol allà dalt per després poder estar amb gent aquí abaix” Em va semblar una forma de meditació activa genial. De fet, anar a la muntanya, com us he explicat en algun altre post com el de Vall de Núria, per mi és una experiència de connexió zen enorme. “La sensació d’immensitat que tens a la muntanya et fa adonar de com ets de petit i t’ajuda a relativitzar les coses”.

L’Adrià em va dir que era optimista i valent. Que creia ferventment que a la vida has de fer el que més t’agrada i arriscar, i que si t’equivoques, no passa res, que la línia de la vida ha d’anar cap amunt, evolucionar i no estancar-se i que sobretot, sobretot, has de viure el moment. Em va fer veure que viure el present no té perquè estar renyit amb la coherència. Cada dia fas i vius en funció del que se’t posa per davant i en funció del que vols anar aconseguint a la vida, però no és necessari tenir un pla predefinit, estructurat, amb fites concretes en l’espai/temps… Hi ha coses que s’han de planejar, en això estem d’acord, però el que us explico és una altra cosa.

El que us explico va de tenir el cap sempre molt més pendent del passat, del que hem fet, del que ens han dit, de com va anar ahir, de com ho vam passar de malament o bé quan… I molt més pendent del futur intentant imaginar com ens anirà aquest o aquell projecte, inventant pors i obstacles per allò que volem aconseguir, creient que aquella persona ens respondrà d’aquella manera quan li diem “x”… El que us explico va de tenir la valentia i la tranquil·litat d’esperit de posar el botó de pausa i gaudir de cada moment, va de ser capaços d’afrontar els nostres prejudicis i dir-los a la cara: no us penso fer cas, perquè ara no m’està passant res més que el que m’està passant i això és l’únic real.

textoOSHO

Aquesta frase del gran gurú OSHO ha vingut a mi perquè ho acabi d’entendre.

Sabeu que m’agrada posar aquests exemples perquè veiem, jo la primera, que si hi ha gent que està fent i vivint d’aquesta manera i està contrastat que és positiva, a algú més li pot semblar interessar i servir.

No voldria deixar la part esportiva de banda i és que, en això estem d’acord, practicar qualsevol activitat física és una de les  millors maneres de ser conscient de l’ “ara i aquí”. Sovint perquè has d’estar tan concentrat que no te’n queda una altra o a vegades perquè l’espectacle que tens al davant és tan immens que és impossible distreure’s amb qualsevol altre pensament… Us deixo l’enllaç al canal de Youtube de l’Adrà Gutiérrez i us animo a visitar-lo perquè val molt i molt la pena.

M’agrada posar BSO a les històries que us explico i, de vegades, demano als protagonistes que em diguin alguna cançó o estil que els agradi, tot i que, normalment, no els faig gaire cas perquè m’agrada posar el que m’han inspirat ells a mi 🙂

En aquest cas no ha estat possible. No he pogut ni tan sols dubtar de posar la cançó que l’Adrià em va recomanar. “És suau i tranquil·la, però té molta força” em va dir.

Em va encantar només posar-la. Em va encantar el que va transmetre i em va fer acabar d’entendre tot el que havíem parlat.

Escolteu-la i gaudiu-la.

#CarpeDiem #PuraVida Moltes gràcies Adrià!.

LEAVE A COMMENT