“El día que me quieras”

Hi ha força moments a la vida en què és realment difícil controlar el que ens passa pel cap. És difícil no deixar-se portar per aquesta rentadora mental que tenim, agafar-se a un pensament i donar-li voltes i voltes … No és fàcil no fer-ho.

Sí, avui parlo obertament de “difícil” i de “no és fàcil”, i és que, en aquests casos, encara que no m’agradin aquestes expressions, són els únics en els que me les permeto utilitzar (i últimament han aparegut a la meva vida més sovint del que voldria…). Me les permeto perquè són moments tan intensos, tan profunds, tan meravellosament desastrosos, que gestionar-los sense una primera fase de desesperació, d’ànsia i de por, és gairebé impossible.

Avui us parlo de l’amor i el desamor.

Avui us parlo de sentir com el teu món trontolla, de la sensació d’estar a punt de caure a l’abisme sense moure’t del sofà de casa, de la desesperació més absoluta i de l’eufòria més gran que podem sentir com a éssers humans, de passar d’estimar la vida a sentir que vols desaparèixer sense deixar rastre, de… de tot això que ja sabeu què és.

I sabem què és perquè tots i totes hem passat per això. Passem una i altra vegada i, encara que vulguem protegir-nos perquè no ens torni a passar, tornem a caure, tornem estimar perquè és inevitable, estem fets d’amor i estem aquí per compartir-lo i aprendre d’ell i, vulguem o no, seguirem estimant mentre estiguem vius.

Fa uns dies vaig anar a un preciós i emocionant concert de l’Andrés Calamaro a la platja de Calella de Palafrugell, dins el Festiva Ítaca, i, tot el que us acabo d’explicar, es va omplir de sentit amb cadascuna de les lletres de les cançons que va interpretar. En la música, la temàtica amor/desamor és la més utilitzada i és que, és la millor manera de fer teràpia perquè tots sabem del que parlem, perquè sempre ens identifiquem amb una història o amb una altra i perquè ens encanta cantar “aquestes” cançons mentre plorem o riem. Així és i així seguirà sent mentre estiguem vius.

La vida és amor i emoció, sinó no és vida, i la música, per a mi, és la millor manera de transmetre-ho. Com faig de vegades, ara us posaria un poema, una escena d’una pel·lícula, una cita d’un llibre… però no, en aquest cas no. Avui he fet una llista de reproducció a Spotify i prefereixo deixar que les lletres de les cançons que he escollit parlin per elles mateixes. Moltes d’en Calamaro perquè va ser el seu concert el que em va inspirar aquest post (i perquè són precioses!), altres que porto a la meva motxilla sentimental i algunes noves inspirades en les meves últimes vivències, i totes, en aquest cas, en espanyol, perquè m’encanta cantar-les sentint-les al 100%.

Espero que us agradin i que, estiguem en un o altre “mood”, ens acompanyin en el sentiment.

Les més boniques per mi… Todo, Temblando, Paloma, Mi enfermedad, Copa rota, Sincericidio, El día que me quieras, Algo contigo…  <3 , “Para vos, Reina!” . Podeu anar directament al meu perfil a Spotify per seguir la llista.

Sí, algunes no són d’amor, però són aquestes més personals que abans us deia… 🙂

LEAVE A COMMENT


*