Cada dia passen coses inesperades

Cada dia matí, quan ens llevem, tenim un pla pel dia que ens espera. TenimelsolsaleenBarcelona previst, encara que sigui inconscientment, el catàleg de coses possibles que ens poden passar: potser se’ns escapa el bus, ens truca aquella amiga, se’ns vessa el tupper, ens diuen que estem especialment guap@s… I tota una sèrie de coses que entren dins la nostra normalitat, “són coses normals”.

Normals. Normal és una paraula que jo acostumava dir força sovint, que si això és normal, que si allò altre no ho és, que si a tu et sembla normal… aprenem a ficar-ho tot dins la norma per poder-ho entendre millor. Classifiquem, ordenem, qualifiquem i opinem sobre tot el que succeeix al nostre voltant i esperem, suposo més com a eina de supervivència que d’una altra cosa, que, més o menys, cada dia sigui semblant a l’anterior per tenir seguretat o, si més no, per no haver de resoldre cada dia situacions noves…

I llavors, quan cada dia és igual a l’anterior i no ens passa res de nou, ens queixem. Sentim que el món se’ns cau a sobre, ens avorrim, necessitem dosis “d’adrenalina”, canviar els hàbits… de feina, de parella…

I llavors, quan ja ho hem fet, quan se suposa que hem canviat tot el que havíem de canviar, tornem a començar.

Segurament descobrir què és el mindfulness ens pot ajudar a trencar el cercle. Encara em falta una mica per poder-vos parlar del tema, però us avançaré, pels que no sapigueu de què va, que el mindfullness ens ensenya a tenir consciència plena del moment i viure els sentiments i les emocions que cada situació ens provoca sense amagar-les ni jutjar-les. Saber doncs acceptar aquestes coses, pot ser molt útil i necessari. Avui però, us escric perquè hi ha una cosa encara més senzilla, molt útil i necessària també, que jo mateixa vaig “descobrir” fa unes setmanes.

viveelmomentoDe fet, la idea es va començar a gestar ja fa uns mesos, quan, gràcies a un dels últims llibres que he llegit, “Cuerpos sin edad, mentes sin tiempo” de’n Deepak Chopra (un dels autors que més llegeixo) vaig entendre que, realment, si mentalment estem predisposats a que ens passi allò o allò altre, ens acaba passant. Si creiem, per exemple, que la nostra parella reaccionarà sempre igual davant d’una situació, no li estem donant ni nosaltres mateixos la opció a fer-ho diferent o a canviar! I és que una cosa és que sovint les persones diem o pensem d’una manera concreta i, una altra, és que mai puguem fer-ho diferent. I no, no depèn sempre de l’altre, i això ja no és un tema de la ment, en comunicació, l’emissor té molt a veure en la interpretació del missatge per part del receptor.

Així doncs vaig començar a posar-ho en pràctica. Vaig intentar, en la majoria de coses que feia i que la meva sapiència com a ésser humà sabia com reaccionar, deixar-me sorprendre. Deixar-me sorprendre per la vida, per les persones, per les situacions, i no decidir prèviament què passarà desprès.

Com tot aprenentatge però, hi ha un moment clau en que, quan ja creus que ho saps tot, et fas un “¡ZASCA, en toda la boca!” com a mi m’agrada descriure-ho. Va ser gràcies a un@ de vosaltres, un comentari a una xarxa social em va fer saltar de la cadira. Vaig llegir una frase i tots els meus mecanismes de defensa i atac mental es van activar. “Però mira com em pot dir això, però què s’ha pensat, però…”. Però mira si estava insegura de mi mateixa, mira si havia interioritzat poc el que feia setmanes que predicava, mira si costa trencar hàbits assimilats, que només vaig ser capaç d’interpretar el missatge des del punt de vista negatiu quan, en realitat, era tot el contrari.

I vaig entrar en el bucle que abans us explicava i durant la resta del dia vaig tenir aquell run run dins el cap intentant entendre perquè aquella persona m’havia dit allò fins que, a mitja nit, un dels moments més lúcids que tinc durant el dia (mentre dormo) em vaig despertar per no sé quin motiu i, com si estigués veient el número de la loteria en una premonició, em va venir al cap la correcta interpretació del missatge.

I no, no era negatiu, era positiu, molt positiu.

Així és com va sorgir el missatge “Unexpected” de les samarretes i dessuadores d’IBID. Vaig decidir que en aquesta col·lecció d’hivern, a banda d’altres elements i valors que sempre intento reflectir, havia d’aparèixer alguna referència a aquesta vivència que considero tan important.

És important perquè, tot i saber-ho, vaig tornar a caure. És important perquè, si tots penséssim així durant el dia, ens entendríem millor els uns amb els altres i, sobretot, és important perquè no em fa cap vergonya explicar-vos-ho i m’agradaria que ho intentéssiu posar en pràctica. Cada dia ens passen coses inesperades, de fet, cada cosa que ens passa és inesperada, no la intentem ficar sempre dins el sac que toca i perdem la màgia de viure i de descobrir, deixem que la vida ens sorprengui. Unexpected things happen everyday.

LEAVE A COMMENT