Salsa i alegria

Avui us vull compartir la part final d’aquesta cançó de la Gloria Estefan que sempre m’ha agradat molt, a més, el missatge de la part final crec que és dels que fa ballar sí o sí, així  doncs…

¡Levántense y gocen que la vida es corta!

¡Alégrense por fin que lo demás no importa!
Oigan bien sin temor lo que enseña la vida señores
¡No te busques otra herida con el mismo error!
¡Oigan bien!
¡Levántense y gocen que la vida es corta!
¡Alégrense por fin que lo demás no importa!

Tiren ya todas las penas y busquen la vida buena
Con cariño y armonía como el agua y la arena,
¡Qué bueno!
¡Levántense y gocen que la vida es corta!

¡Alégrense por fin que lo demás no importa!
Anímense, sacúdanse, acérquense sin problema, familia
Ra-ca-ta-ca-ta, Cu-cun-cun-pra
Ya los cueros te llaman, te llaman.
¡Levántense y gocen que la vida es corta!
¡Alégrense por fin que lo demás
no importa!

L’àlbum “Mi Tierra” de la Gloria Estefan, us el recomano!

En Ramon Mirabet i les petites coses

“Si estem aquí asseguts i estic parlant amb tu és perquè han passat una sèrie de coses que han fet que això sigui possible”.

Em va agradar, em va agradar moltíssim la conversa que vam tenir amb en Ramon Mirabet

Sabeu aquells dies que et trobes pel carrer algú amb qui tens bastants coses a dir-te i no tens gaire temps, però, tot i així, us poseu al dia ràpidament?! I marxes amb aquella cara mig somrient pensant, què bé, com ens entenem amb aquest/a amic/amiga, què divertit…

Doncs, per mi, va ser bastant així l’entrevista, i, no sé si és perquè ens vam entendre bé o perquè en Ramon es va obrir tant i em va ensenyar tant com és, com pensa i com veu la vida, que em vaig quedar impressionada. Estimo la gent que no té por a mostrar-se com és de veritat, la gent que sap que tots ens assemblem molt més del que intentem aparentar i que no té cap problema a explicar el que sent perquè sap, que d’una manera o altra, en algun moment de la vida, a tu et passarà o t’ha passat alguna cosa similar… I sí, més que una conversa sobre com ha arribat fins on és ara, va ser una conversa sobre la vida, sobre els dubtes, misteris, causalitats i sentiments de cada dia i sí, va ser exactament com volia que fos, però, tot i així, em va sorprendre.

Em va  sorprendre descobrir la naturalitat, molt més que naturalitat!, com d’orgànic arribava a ser era per ell la música… Intentaré explicar-vos-ho bé, però, us he de confessar, que, per primera vegada, em costa posar-hi paraules…

La paraula “orgànic” li vaig dir jo, perquè ell em parlava de com des de petit sempre dedicava una estona del dia a tocar, a cantar, a la música en general com a eina d’expressió i com, com acostumem a fer a aquelles edats, ho feia “d’amagat”. I és que no em va semblar que m’ho expliqués parlant de la música com a Art, ni amb aquell to que sovint sentim de respecte o de llunyania o d’alguna cosa que és fora i que intentem aprendre… no. Vaig entendre que era una extensió més d’en Ramon, una part d’ell, que unes hores al dia sortia a la llum sense cap pretensió ni ambició i, això, és orgànic. És allò que, encara que vulguis no pots frenar, ni amagar, ni tampoc enaltir en excés perquè per a tu és normal, ets tu.

No us ha passat que us diguin, “Què bé que fas això!” sigui cuinar, parlar, escoltar, crear, dissenyar… el que sigui que us agradi fer i vosaltres respondre: “Ah, no sé, m’agrada fer-ho” sense més… doncs així vaig entendre que en Ramon Mirabet viu la música, perquè li agrada, li surt de dins, sense més.

Vam parlar de com busca moments per ell caminant vora el mar, navegant, i de com d’importants són aquestes estones per gaudir de la vida i aturar aquest ritme frenètic que acostumem a portar i que fa que ens perdem el millor…

“Quantes vegades has deixat passar una persona, una oportunitat, perquè tenies pressa?!”, “Ens preocupem per coses que l’endemà no recordarem”… Bonic, ja us he dit que va ser bonic.

El temps que va estar viatjant sol per Europa, els anys de tocar música al carrer, el seu pas per “La Nouvelle Star” a la televisió francesa, vam parlar de tot un mica, però m’interessa destacar-vos un parell de coses especialment per acabar.

Quan connectes amb aquesta part d’expressió més orgànica personal, hi ha com una certesa i una seguretat que mai t’abandona. Perquè és una certesa interna, un veu que et diu que allò forma part de tu i que mai marxarà, tant se val el que facis a la vida, allò sempre ho tindràs, perquè sí, no ens pertany, a mi m’agrada dir que “és de l’Univers”, però està participant de la teva persona, ho portaràs amb tu mentre estiguis viu, així que pots estar tranquil… En Ramon, per mi, ens ensenya a confiar en aquest instint, en aquesta veu interior, en aquest sentiment que està a anys llum de la raó i que, una vegada més, no importa quan surti a la llum. Si pel que sigui no has tingut confiança en tu mateix de més petit, què importa?! Qualsevol dia és bo per començar a descobrir-te i saber què has vingut a fer aquí. 🙂

“Necessito els alts i baixos de la vida, m’agrada sentir. Un dels pitjors moments de la meva vida va venir seguit d’un dels millors i més feliços, així és la vida”, “Som energia, ens transformem, i m’agrada pensar que el destí el fem cada dia amb les decisions que prenem”.

Sense gaire mètode ni estructura horària per composar, absolutament autodidacta i amb moltes ganes d’obrir-se als demés i de tocar en grans escenaris, en Ramon té moltíssim per donar amb aquest segon àlbum “Home is where the heart is”, espero que us agradi tantíssim com a mi.

Us deixo el vídeo del tema “Those little things” amb imatges d’aquest estiu 2016 i que, a més a més, ha estat la cançó de l’anunci d’Estrella Damm.

Com et vaig dir, moltíssimes gràcies i felicitats!!

Crònica del viatje a Califòrnia

Hi ha coses a la vida que has de fer.

Un dia la idea comença a germinar dins teu cap, a vegades com un petit repte, com un somni llunyà, com una bogeria… però apareix. Aquí està i aquí es quedarà fins que ho facis realitat. El podràs anar tapant sota “necessito molts diners”, “ara no és el moment”, “no tinc amb qui fer-ho”, “més endavant ja veurem” i tota la llista de excuses que hem après a posar a les nostres passions… però aquí es quedarà. Que floreixi o es podreixi, depèn només de nosaltres mateixos. Depèn de com tinguis d’arrelats els teus hàbits, de com de fort que cridi la teva ànima perquè et moguis… i del que hagis après a dubtar dels teus pensaments i les teves pors perquè ho duguis a terme o no, però, de nou, aquí serà…

A la meva vida, sens dubte, hi haurà un abans i un després d’AQUEST viatge. AQUEST viatge, és el que he fet aquest passat mes d’agost de 2016, a Califòrnia, jo sola.

Abans, perquè sempre havia volgut anar a Los Angeles. No sé realment com explicar-ho, però hi havia alguna cosa que em deia que havia d’anar, que aquest lloc i jo estàvem connectats d’alguna manera… I després … després, per tot el que veureu a continuació.

Hi ha moltes experiències, historietes i vídeos, que m’ha estat impossible incloure en aquests tres capítols de resum del viatge, però tots els podria resumir en la següent reflexió:

“Obre’t, fes-, entrega’t al món. Entrega’t a la vida i a les persones que trobes pel camí amb el cor obert i deixa que la teva intuïció et guiï. Res no pot sortir malament si et relaciones amb els altres des del cor, perquè sí, de tot se n’aprèn, però sobretot, quant comences a veure com els altres s’obren també a tu, t’envaeix una sensació tan extremadament forta d’amor i d’energia positiva, que es va a sobreposant a tot el que vius a partir d’aquell moment. Descobriràs una forma més profunda, intensa i real de comunicar-te amb els éssers vius d’aquest planeta com mai haguéssis imaginat, i això, és el que a partir de llavors, podràs dir que és la teva VIDA. “

Així m’ha passat a mi, així ho he viscut i així m’encanta explicar-vos-ho.

No puc dedicar el post a ningú en concret perquè tots i totes els que, d’una manera o altra, heu format part d’aquesta experiència, teniu el vostre paper i, de tots i cadascú de vosaltres, he après molt, així que només us puc donar les GRÀCIES per ajudar-me a créixer i a seguir difonent l’amor, GRÀCIES.

Vídeo 1

Vídeo 2

Vídeo 3