Amantaní, solidaritat, nens i somriures

Se dice popularmente que la cara es el reflejo del alma. Es decir, que lo que sentimos por dentro se refleja por fuera, en nuestras miradas y en nuestros gestos. Por ello cuando estamos alegres se nos pone “cara de felicidad” y decimos que las personas felices tienen “buena cara” o que “irradian” felicidad. Y es que reconocemos intuitivamente que las emociones se plasman en la cara y en el cuerpo.

Una mochila para el Universo, Elsa Punset

Hi ha cares que realment ens ho diuen tot. Hi ha unes cares, concretament, que emocionen des del primer moment que les veus perquè desprenen tanta alegria, agraïment i tranquil•litat que se’ns queda gravat per sempre. Són, en mateix grau, innocents i felices, amb la mirada més neta que hàgim vist mai, amb ganes de descobrir i de viure, de ser estimades, cuidades i respectades. Són cares diferents. Diferents per la situació en la que han nascut i viuen, diferents perquè tenen molt poc i el poc que tenen ja és molt i diferents, perquè, afortunadament, sovint reben la visita de nois i noies com la Marina i el Curro que van a fer de voluntaris durant un temps i els hi donen l’afecte i joc que els hi manca.

Aquest estiu, durant un mes i mig, la Marina i el Curro han estat a Cuzco a la casa d’acollida de l’associació Amantaní. Amantaní és una casa per a nens orfes o amb problemes familiars de 0 a 17 anys que no tenen un lloc per viure en bones condicions i/o necessitats especials que la seva família no pot cobrir.

Podeu seguir-los al Facebook a la pàgina Amantaní. Els voluntaris conviuen amb els nens i estan amb ells tot el dia donant-los de menjar, jugant, etc. Us posem un vídeo que també podeu trobar al seu web fet per un altre voluntari que també hi va ser aquest mateix estiu, l’Álvaro Ortuño. Aquestes són les cares que us descrivia més amunt.

Nuestra labor es posible gracias a todas las personas, familiares y amigos, que desde sus inicios han colaborado a crear una cadena de personas comprometidas, con el convencimiento de que dar a los niños el lugar que se merecen no puede esperar y es tarea de todos.

 

La tasca que fan aquests voluntaris és molt important, d’un altíssim valor moral i totalment indispensable per a la vida i el futur d’aquests nens i nenes, però, les vivències que experimenten, els paisatges que veuen i les imatges i emocions que queden gravades al seu cap, superen amb escreix la dedicació. Compensa. Compensa perquè no hi ha felicitat més gran que ajudar els altres, perquè el somriure d’un nen és una de les coses més grans d’aquest món i no pas perquè sigui un tòpic, sinó perquè és 100% sincer, pur i et connecta amb una de les capacitats innates de l’ésser humà, la solidaritat.
Sí, la solidaritat és innata a l’ésser humà. Ajudar-nos, prendre cura de qui més ho necessita, compartir el que tenim, veure que gràcies a tu una altra persona viu millor, compartir sentiments, omplir-se de bondat.
Podeu buscar per internet i trobareu fàcilment ong’s que treballen amb nens d’arreu del món on es poden fer donacions, visites de voluntariat i adopcions entre d’altres. Us recomanem l’experiència.

LEAVE A COMMENT